Ja es respira Nadal a la nostra pàgina web!

Benvolguts rosegadors,

Ahir em vaig despertar d'un humor de mil bigotis! Estic convençut de què us preguntareu per què, oi? Doncs és molt senzill: Nadal està a tocar, els carrers de Ratalona s'il·luminen amb llumetes de tots els colors, les finestres de les cases estan brillantment decorades, es comencen a escoltar les primeres nadales a les places i fa olor de xocolata desfeta amb xurros...

Per mil formatgets! M'encanta aquest període de l'any i el seu aire màgic!

Al matí, em vaig vestir tot cantant una cançoneta de Nadal i, tot seguit, vaig anar cap a l'oficina. Tenia per endavant una jornada molt especial: primer de tot, Ratonila i jo decoraríem l'arbre de Nadal de l'Eco del Rosegador; després ens trobaríem amb tota la colla de la Redacció per a celebrar una reunió especial sobre l'edició nadalenca del diari que dirigeixo; i per acabar, em veuria amb la tia Margarina i Martin Gala per a preparar (i degustar, mmm!) el menú del sopar de Nadal de la Redacció.

Estava tan eufòric que res podia arruïnar-me el dia!

O potser sí, una micona...

Mentre estàvem acabant de decorar la Redacció amb les garlandes i les boles de cristall, un dels companys de la secció del temps, Ratintí Huracanis, va entrar ben de pressa a l'oficina, tancant la porta darrere seu d'un cop. Era ben bé com si el perseguís algú! Tenia el rostre pàl·lid com un formatge fresc i portava una revista de meteorologia sota el braç. Se'm va acostar i em va dir amb un fil de veu si podíem parlar un momentet... El vaig notar neguitós, se'm va estarrufar una mica el pelatge.

Un cop al meu despatx em va ensenyar la revista que portava. La va obrir per una pàgina concreta. Hi havia el típic mapa amb isòbares que utilitzen els meteoròlegs i els ratolins del temps dels informatius de la televisió. Era com estar mirant un jeroglífic egipci. No entenia res de res! Li vaig demanar, si us plau, que m'expliqués què volia dir tota aquella amalgama de línies vermelles i blaves i per què semblava tan alterat...

Em va explicar que, de camí a l'oficina, havia escoltat per la ràdio que s'acostava una potent borrasca que portaria neu i una baixada importantíssima de les temperatures. Me la va assenyalar al mapa. Era una onada de fred típica de l'època. "Bé -li vaig dir-, ens haurem de posar roba d'abrigar, l'estufa i quedar-nos a casa. I, sobretot, evitar els desplaçaments innecessaris amb cotxe i les excursions a la muntanya mentre duri la tempesta. Quan hagi passat, els joves rosegadors podran sortir a jugar al carrer, ben abrigats amb guants i bufandes, per a aixecar ninots de neu extraràtics".

Em va mirar, va fer que sí amb el cap i va afegir: "Té raó, senyor Stilton, i precisament per això em temo que aquesta nit la passarem tots junts a la Redacció de l'Eco del Rosegador. Estan tallant les carreteres i estan avisant als ratolins que no surtin de casa en les pròximes hores. Espero que la seva tieta i el seu cosí hagin pogut preparar ja el menú de Nadal perquè ens el menjarem aquesta nit".

De primeres, vaig sentir una mica de pànic. Ens hauríem de quedar a dormir a l'oficina?! Però si no teníem llits! Ni mantes! Ni tan sols tenia allí amb mi el meu pijama de formatgets! Però vaig mirar a Ratintí Huracanis i vaig veure que em retornava un somriure compassiu. "Tranquil, senyor Stilton, de camí fins aquí m'he ocupat de portar algunes provisions. La meva mare em va ensenyar que els imprevistos com aquest són oportunitats per a treure'n alguna cosa positiva. Pensi que podrem passar moltes hores junts i això ens permetrà conèixer-nos una mica més els uns als altres. Podrem explicar-nos històries al voltant de l'arbre de Nadal que acaben de decorar... com si fóssim una família!".

Vaig notar com, de cop, se'm va il·luminar el rostre. Escarritx! Era una idea extraràtica! Una sorpresa imprevista. Quan vàrem sortir del despatx i els ho vàrem comunicar als companys, tots van començar a cantar. Quina aventura nadalenca viuríem tots plegats!

Durant aquella nit, vam encendre la xemeneia del meu despatx i ens vam posar tots al voltant de l'arbre per a explicar a la resta de companys alguna cosa més de les nostres vides. Va ser emocionantíssim! Fora estava nevant de valent, però dins ens va inundar l'esperit de Nadal!

En un moment donat, els companys de la Redacció de la Pàgina Web em van cridar i em van ensenyar una sorpresa extraràtica: havien creat nous ratavars i noves ratemoticones nadalenques per a tots vosaltres, trossets de gorgonzola!

Així que, des d'ara mateix ja podeu donar-li un toc nadalenc al vostre ratperfil i als vostres comentaris al ratblog i a la resta d'activitats del web!

Si voleu crear vostre ratavatar de Nadal, feu clic aquí! I si no cabeu en el pelatge de l'emoció per utilitzar les noves ratemoticones, envieu ja els vostres missatges incloent-hi el vostre favorit!

Una abraçada extraràtica del vostre amic

Geronimo Stilton