El secret de les papallones

Com esteu, rosegadors?

Jo em sento com si flotés sobre un núvol de deliciós cotó de sucre: relaxada, centrada, emocionada. Us dono la meva paraula de rosegadora que estar en contacte amb la natura m'omple d'energia positiva! Efectivament, heu encertat! Sóc Tea Stilton, l’enviada especial de l’Eco del Rosegador. I avui vull compartir amb vosaltres un dia extraràtic que vaig viure i així poder transmetre-us el meu amor i respecte per la natura.

Aquell matí em vaig aixecar ben aviat, just per veure la sortida del sol. Volia aprofitar bé el dia! Anava d'excursió! Al meu germà Geronimo segur que se li haguessin enganxat els llençols, però jo vaig saltar d'una revolada. Em vaig preparar una petita motxilla amb tot allò que necessitava: un parell d'entrepans de formatge amb foradets, un deliciós suc de fruites, un pareo, el mòbil, els auriculars, un bolígraf i el meu inseparable bloc. Em vaig posar uns pantalons còmodes, una samarreta de cotó ecològic i un jersei finet perquè potser refrescava. Vaig estar dubtant una bona estona si posar-me el calçat d'esport o les botes de muntanya… Però, la veritat sigui dita, tampoc m'importava massa, doncs pretenia caminar descalça per notar la gespa molla a les potes. Així que finalment em vaig decantar per les botes per si el camí estava enfangat. 

Vaig sortir de casa, em vaig posar el casc, vaig pujar a la moto… i vaig arrencar! No hi havia gairebé ningú pel carrer, excepte algun ratolí matiner que anava a comprar el diari i el pa del dia per a l’esmorzar. Aviat vaig deixar enrere el centre de la ciutat i vaig agafar la carretera que pujava cap a la part més alta de Ratalona. Sentir l’aire als bigotis a cada revolt és pura felicitat, rosegadors! En poc més de mitja horeta vaig arribar a destí: els Set Turons de Ratalona. Vaig aparcar la moto i vaig posar-me a caminar per un sender que coneixia força bé. Era primera hora i el bosc semblava que encara s’estigués despertant. S’escoltaven els ocells piular, el xiuxiueig de les fulles dels arbres, el corriol d’aigua… Era un dia extrarràtic! Semblava que la primavera havia arribat abans d’hora!

Després d'un petit ascens, vaig arribar a una clariana. Per fi havia arribat! Havia descobert aquest racó secret del bosc feia un temps i, des de llavors, s’havia convertit en el meu lloc favorit. Era el meu refugi! Allà, meditava, observava la natura, escribia… Simplement, deixava enrere les presses i em deixava sentir! A banda de fer fotografies aquest és un dels meus passatemps preferits!

Com us anava explicant, em vaig descalçar, vaig estendre el pareo, em vaig posar una llista de reproducció de música de piano i em vaig jeure per prendre el sol. Uns quants ocells donaven voltes per sobre el meu cap. Em vaig preguntar com seria tenir ales i poder observar el món des de d’alt… En aquell moment em sentia tan profundament relaxada que em vaig quedar mig adormida i vaig somiar amb les meves amigues del Club de Tea. El somni semblava tant real que tenia la sensació de que eren allí, amb mi! Rosegadors, a vosaltres us ha passat alguna vegada que heu tingut un somni que semblava AUTÈNTIC?

Vaig estar una bona estona endormiscada quan, de sobte, una papallona se'm va posar a la punta dels morros i em va despertar amb el seu delicat aleteig. Era una papallona vanesa, com les que viuen a la meva estimada Illa de les Balenes! El seu vol em va commoure. I em va fer rememorar una de les últimes aventures de les meves cinc amigues en la qual, durant una excursió per l'illa, van conèixer un grup d'investigadors que estudiaven les papallones vanesa. Va ser així com va començar una aventura a la naturalesa, plena de color i girs inesperats!

Us ve de gust llegir un fragment del nou llibre del Club de Tea El secret de les papallones i descobrir què va portar a Nicky, Paulina, Violet, Pamela i Colette a endinsar-se en aquest fascinant món? Podeu fer clic en aquest enllaç i deixar-vos commoure per aquesta aventura alada!

Un abraçada extraràtica

Tea Stilton