Per mil formatgets!
No us podeu ni imaginar quin dia he tingut avui! Començo pel principi, rosegadors…
M’he llevat amb una calor espantosa, tenia el pelatge absolutament amarat de suor i estava tot enrotllat entre els llençols, com si fos una mòmia. Diria que durant la nit he tingut un malson en el qual uns formatges de bola gegants em perseguien per un empit ben costerut amb tota la intenció d’engolir-me. Quin canguelo!
Amb la son encara enganxada als ulls, m’he dirigit al quarto de bany per a refrescar-me els morros i els bigotis, però no ha sortit ni una gota d'aigua! He obert i tancat l'aixeta un parell de vegades per si de cas estava encara tan adormit que no aconseguia obrir-la bé… Però no! El doll d'aigua fresca que tant desitjava seguia sense sortir! Tampoc hi havia aigua ni a la dutxa, ni a l'aixeta de la cuina, ni a la mànega del jardí… M'havien tallat l'aigua? Amb aquesta calor…!
Vaig treure el morro per la porta de casa, encara amb el pijama posar i despentinat, i vaig veure a uns operaris treballant en unes canonades prop de la casa meva. “Bon dia, senyor Stilton! No l’haurem pas despertat, oi? Haurà vist l'avís que li vàrem deixar ahir a la nit. Hi ha una avaria a la presa general d'aigua del barri i no hi haurà aigua durant tot el dia. Esperem que ahir omplís algun recipient amb una mica d'aigua per poder empolainar-se”, van cridar des de la distància mentre em saludaven amb la pota.
Un avís? Jo no vaig veure cap avís… O potser era aquell paper que vaig trobar sota la porta de casa i vaig confondre amb una promoció de 2x1 en pizzes quatre formatges del Racó del Golafret, el nou restaurant de moda del centre de Ratalona? Escarritx! Quin embolic, Geronimo!
Em vaig arreglar els bigotis com bonament vaig poder, em vaig aromatitzar el pelatge amb el meu perfum preferit d’aires de gorgonzola, vaig glopejar una tisana de menta fresca… i vaig marxar cap a la feina. Esperava que ningú de l'oficina s'adonés del meu aspecte, menys impecable de l’acostumat!
Durant el trajecte fins a la redacció, em vaig creuar amb un parell de veïns i vaig tenir la sensació que em van mirar una mica estranyats, fins i tot una mica sobresaltats. Faria mala olor? Tindria el pelatge encara moll? Quina vergonya!
Quan vaig entrar a l'oficina, vaig saludar als companys com feia sempre, tot intentant dissimular els nervis. Em va semblar que ningú s’havia adonat del meu contratemps matutí, així que quan vaig tancar la porta del meu despatx després, vaig recolzar-hi l’esquena i vaig respirar alleugerit.
TOC TOC! “Senyor Stilton, que puc entrar?” Era la veu de Ratonila, la meva estimada ajudant. Vaig fer un bot i va entrar rapidíssim, tancant de nou la porta, com si fos una ratolineta fugint d'un grup de gats famolencs. A una pota portava una galleda d'aigua, una mica de sabó, i una camisa neta i impecablement planxa a l'altra. “Senyor Stilton, sabia que això passaria tard o d'hora. Es va allargar més del compte la roda de premsa de presentació del seu últim llibre d'ahir? O ha estat treballant tota la nit en el reportatge sobre l'estiu que tenia pendent? Tingui, empolaini's una mica els bigotis, si us plau, i torni a semblar el director d'aquest diari i no una rata de claveguera”, em va dir tota ferma.
Per mil formatges! Quina estona tan dolenta vaig passar! Us dono la meva paraula de rosegador que aquest episodi em va deixar en xoc durant tot el dia, rosegadors! Estava intentant concentrar-me en el reportatge que (efectivament) havia d'acabar aquell matí per poder tancar l'edició especial d'estiu de l’Eco del Rosegador quan, de sobte, la pantalla de l'ordinador es va apagar. S'hauria sobreescalfat a causa de la xafogor que feia? Vaig intentar prémer el botó d’encesa diverses vegades, en va… Mort, caput, fos a negre! I el meu article estava dins sense cap còpia de seguretat! Impossible recuperar-lo!
Quan vaig comentar l’incident a la Redacció, van entrar en pànic. I ara, què faríem? Les meves potes tremolaven com un flam de mascarpone. Ratonila, un cop més, em va treure les castanyes del foc: “Senyor Stilton, crec que podria ser una bona idea demanar ajuda als rosegadors de la comunitat. Són ratescriptors extraràtics i n'estic convençuda de què, si els ho demana, li faran arribar uns articles d'estiu extraràtics per poder publicar l'edició especial de l’estiu de l’Eco del Rosegador. Què li sembla?”.
“Em sembla una idea brillant, extraràtica, estratosfèrica! Gràcies de nou, Ratonila!”, vaig exclamar tot abraçant-la.
Així doncs, rosegadors, ens hi posem? Em vibraran els bigotis de felicitat si m’envieu els vostres articles inspirats en l'estiu! Podeu explicar-hi tot allò que vulgueu: des de quins són els vostres passatemps preferits, fins què us agrada fer durant les vacances, passant per propostes de jocs per distreure’s durant els viatges en cotxe o avió o receptes refrescants per a lleparse’n els bigotis!
Què us sembla, rosegadors? Em doneu un cop de pota per enllestir la pròxima edició especial de l’Eco del Rosegador? Ja podeu enviar-me els vostres articles extraràtics tot clicant aquest enllaç! Teniu fins el proper 6 d’agost per fer-me’ls arribar!
Un abraçada extraràtica del vostre amic
Geronimo Stilton
Llegeix també
From an idea of Elisabetta Dami
