Fa un fred de mil bigotis, rosegadors!

Hola a tots, rosegadors

Per mil formatges de bola! Us dono la meva paraula de rosegador que, si em veiéssiu per un foradet, us faríeu un tip de riure! A la llar de foc hi cremen els troncs que hi acabo de col·locar i podríem dir que el menjador de casa s’està escalfant de mica en mica… Però fora, al carrer, fa moltíssim fred. No em sorprendria gens si de sobte apareguessin pingüins! Estic garratibat! Em raja el nas, se’m congela el morro i m'he posat uns guants d'aquests que deixen els dits al descobert per a poder escriure-us. A més, m'he tapat les potes amb una preciosa, calenta i molsuda manteta de llana que em va teixir la tia Lupa, i estic a punt d’assaborir una infusió fumejant de gingebre, canyella i pell de taronja.

Escarritx! Com sabeu sóc un tipus, o millor dit, un ratolí súper fredolic. I, després de la gran nevada que ha caigut a Ratalona, les temperatures s'han desplomat! Si fos per mi, no sortiria del meu cau fins que no s'hagués fos fins a l'últim floc de neu. Però, sabeu, tinc una feblesa (a part dels gelats cremosos i els formatgets tous): el meu nebot Benjamí.

Aquest matí, quan ha vist l’impressionant gruix de neu que s’acumulava als carrers de la ciutat, en Benjamí s’ha sentit eufòric. Si us sóc sincer, no recordo haver viscut una nevada tan impressionant des d'aquella vegada que vam ser d'expedició al Pol Nord i vaig estar hores a la deriva damunt d'un iceberg!

Com us anava dient, en Benjamí, amb uns ulls com a plats i un somriure d’orella a orella, m’ha demanat, m’ha insistit, m’ha suplicat que l’acompanyés a jugar fora, a la neu. Volia esquiar per la ciutat i aixecar un ninot de neu! Em van fer figa les cames i vaig tenir temptacions de donar-li una excusa per no sortir de casa però, tot i que hagués preferit estar amb banyador a una platja tropical prenent-me un suc de fruites, alguna cosa dins meu em va dir: “Geronimo, deixa’t d’històries i surt a jugar com quan eres un ratolí al que no li havien crescut els bigotis encara!”

Així que no sé com, em vaig embotir en el meu vestit d'alpinisme, em vaig calçar les botes i em vaig enrotllar la bufanda fins al morro per a anar a trobar-me amb el meu nebot preferit. Per mil formatgets! Va ser una jornada per llepar-se’n els bigotis! Ens vàrem deixar caure amb trineu pels turons del parc central de Ratalona, vàrem fer un ninot de neu més alt que jo, ens vàrem llançar infinites boles de neu, ens vàrem jeure sobre una capa de neu tant i tant blanca que semblava un núvol de formatge mascarpone, ens vàrem fer unes divertides selfies amb el mòbil, vàrem caminar amb raquetes de neu… Em sento planxat com una llenca de formatge (i congelat), però feliç!

Gràcies a aquest divertit capítol hivernal em balla pel cap publicar una edició especial de l’Eco del Rosegador. Què us sembla si m’envieu els vostres articles superràtics d'hivern, rosegadors? Podríeu compartir amb els ratolins de la comunitat algunes anècdotes divertides que us hagin succeït a la neu, extraràtics consells per a restar calentets, curiositats sobre aquesta estació de l’any tan gèlida o simplement històries inventades ambientades a l'hivern.

Per mil formatges de bola! Us animeu a participar? Les històries més extraràtiques seran publicades a la propera edició especial de l’Eco del Rosegador que podreu llegir al Ratblog! Voleu començar? Doncs feu clic aquí! Però atenció: el termini per enviar els vostres superràtics articles d’hivern acaba el 25 de gener!

Espero els vostres articles!

Un abraçada del vostre amic

Geronimo Stilton

Però atenció: el termini per enviar els vostres superràtics articles d’hivern acaba el dilluns 1 de febrer!