Il Blog di Geronimo

Segona part de l'especial: "Una rosa a la lluna"

19 Gener 2012

Com us vaig explicar ahir, avui us presento la segona part de l'especial que ens envia una de les nostres rosego-redactores. Gràcies sandrea!

Si voleu col·laborar com a rosego-redactors de l'Eco del Rosegador no ho dubteu! Envieu-me els vostres escrits i els publicaré aquí.

Paraula d'Stilton!
_____________________________________________________________________________________________________

 

Una rosa a la lluna

Fa uns quants anys en un poble andorrà, hi havia una casa molt vella on hi vivien la Maria , una nena, baixa, rossa,una mica poruca i eixerida amb el seu cosí, Jordi un nen alt, prim i castany. Els dos tenien deu anys. No és que siguessin molt rics però tenien tot el que necessitaven, a la nena el que més li agradava era el jardí del costat esquerre, ple de roses roges. En canvi al Jordi li agradaven molt els llibres de les llegendes del drac Vermellós,en el que un dia sortirà del seu amagatall de la Lluna per veure que troba al planeta Terra.
Els habitants del poble tenien molt neguit perquè en les llegendes d’aquella bèstia deia que a l’any 1899 que era aquell mateix any vindria el drac i agafaria alguna cosa, la que més li agradés. Al cap de 5 dies i mig, quant la Maria va sortir a regar les roses del jardí va tenir una sorpresa bastant desagradable, faltava una rosa, la més jove i el pitjor és que totes les roses estaven pansides. La nena va cridar:
- Aaaah, Jordi vine cap aquí mira el que ha passat!!!
- Ara no puc m’estic llegint les histories del drac Vermellós, ja m’ho diràs després.
La nena es va girar i va veure unes petjades gegants, de uns 6 o7 metres, la nena va tornar a cridar i va córrer cap a la sala on estaven els llibres, on el Jordi sempre estava llegint històries de dracs, va obrir la porta i no va veure el Jordi. Va pensar:
- Pot ser el drac se l’ha emportat!
La Maria va buscar-lo per tota la casa i per fi el va trobar, estava menjant-se una poma. La Maria va dir-li :
- Jordi, vine mira el que he vist, unes petjades... gegants, corre!!!
Els dos van córrer cap al jardí on estaven les roses pansides i les petjades. Quan el cosí de la Maria va veure això, es va sorprendre:
- Que guai, que divertit! El drac Vermellós existeix, així podré volar amb ell !!!
- Però, que dius, si segur que és el drac que m’ha robat la meva estimada
Rosa.
La Maria es va posar a plorar. El Jordi la va consolar, quan ja va estar calmada van estar parlant per buscar una solució. Van anar a demanar ajuda a la resta del poble, van reunir a tot el poble per parlar de tot això del drac i les roses, la gent va cridar:
- Vosaltres no ens poseu problemes amb les vostres historietes de nens
petits, el drac i les roses!
Els nens es van entristir molt al veure que els habitants del poble no els volien ajudar. Van tornar a casa pensant que podien fer per arribar a la lluna, “es clar perquè en aquella època no havien inventat els coets”. Van rumiar i rumiar fins que van arribar a casa, la Maria estava tan cansada que es va marejar i va caure a terra. En Jordi que mai havia estat en aquesta situació va córrer cap a fora de casa, i va cridar:
- Ajuda, ajuda!!!
Però com que no hi havia veïns a prop, ningú va contestar, llavors va recordar que a les afores del poble hi havia un metge, el més bo del país. Va córrer tant com va poder per arribar al metge. Quan va arribar, el metge, un home pelut, baix i cridaner, li va dir:
- Nen, aquí tu no has d’entrar, fuig, aquí només pots venir si estàs malalt o portes algú malalt, oi que no tens cap dolor?
- No, però es que venia perquè tinc una cosina malalta a casa, podries venir cap a casa?
- Tu ets un nen petit, oi que no has vingut amb cavall?
- No –va respondre- el Jordi i va marxar corrents.
L’únic remei que tenia era córrer fins a l’altra punta del país per trobar aquella metgessa, que deien que era tan dolça i agradable. Quan va ser-hi, hi havia molta cua, però com que venia tan cansat el van deixar passar. Quan el va atendre la doctora va dir-li:
- Hola, bon dia, quin problema tens?
- Jo no tinc cap problema, però em sembla que la meva cosina sí, que podries venir a la meva casa, per atendre-la, si us plau?
- D’acord, però hem d’anar ràpid, llogarem un cavall per arribar a casa teva.
- D’acord, ja el pagaré jo quan arribem a casa!
- No, no, no cal. Si es una emergència ens el deixen sense pagar!
Van agafar tot el material necessari per curar la nena, van anar a l’estable del costat i van demanar un cavall, com que era una urgència no els van cobrar res.
Van pujar sobre el cavall i ell va començar a galopar. Van tenir algun problema amb el cavall, però no va ser res, van continuar fins que van arribar a la casa d’en Jordi i la Maria. La Maria ja s’havia recuperat una mica però li van haver de fer unes proves per assegurar-se. Quan la metgessa va marxar, es van assentar en una cadira i van pensar que podien fer per viatjar a la lluna i agafar la rosa de la Maria per tornar-la al jardí amb les altres roses. Van pensar i pensar durant tota la tarda fins que van trobar una cosa que podria servir, aquesta cosa era com una mena de bicicleta però que quan pedalejaves es movien unes hèlixs i la màquina volava. Llavors van córrer cap al govern, per dir-li al cap de govern que a l’endemà, marxarien a la lluna amb la maquina que van inventar, el cap de govern va dir:
- No, vosaltres no podeu anar-vos a la lluna amb aquest trasto que acabeu d’inventar!
- Perdoneu però aquesta màquina tan xula no és un trasto!!!
- D’acord, però no podeu viatjar amb una màquina que no sabem si va bé. I sinó pot pujar a tanta alçada, o vosaltres no podeu aguantar tant? Què?-va dir el cap de govern.
Els nens van respondre:
- Nosaltres creiem que si podrà pujar a tanta alçada i que si nosaltres no aguantem tenim paracaigudes.
Quan els nens van acabar de parlar, el cap de govern, els va explicar que encara no estava segur que demà poguessin viatjar a la lluna, per anar a buscar la rosa.
- Primer, hem de fer votacions de tot el poble per veure si volen, que us enlaireu amb aquella cosa cap a la lluna, per anar a buscar una rosa. Van enviar a un noi perquè hi havien votacions al govern. Al cap de mitja hora, tota la sala on es feien estava plena, llavors van començar les votacions, van ser unes votacions estranyes i ràpides. Les votacions van ser així exactament així, van cridar:
- Qui vota que si, que es desplaci cap a l’esquerra, i qui no cap a la dreta!!!
Tots es van moure cap al costat que els hi tocava segons la seva decisió. Al cap d’una estona quan ja van haver comptat les persones de cada banda, van veure que la majoria eren que no. El cap de govern els va explicar que no podien fer el viatge a causa de les votacions i també per seguretat. Ells van intentar convèncer la gent durant molta estona, i al final van convèncer a molta gent que havia dit que no. Al final van quedar que a l’endemà a les 7 del mati s’enlairaven cap a la lluna. Se’n van anar cap a casa a preparar tot pel viatge. Van sopar i se’n van anar a dormir. L’endemà al matí es van despertar a les 6 del mati i van preparar-se pel vol, quan va ser l’hora de marxar, tota la gent estava atenta a l’enlairament, va ser una mica difícil enlairar-se, però com que tota la gent va ajudar va ser més fàcil. Quan es van enlairar la gent van tornar cap a casa seva, van estar 2 o 3 dies pujant cap a la lluna amb unes mascarilles d’oxigen i menjar energètic, per tenir forces per pujar. Durant el viatge van tenir petits problemes però no va passar res. Quan van arribar a la lluna, no van veure cap senyal de vida. Després d’estar uns minuts observant el paisatge,van veure que darrera d’un turonet sortia fum, es van apropar una mica i van veure una flama de foc, es van acostar més i van veure un drac plorant, allà també van veure la seva rosa estimada i la Maria va cridar:
- Oh, la meva roseta que t’han fet! Que fas aquí?
El drac va rugir, els nens li van demanar que li passava, el drac els va respondre:
- Ai nens, no se perquè he portat aquesta rosa aquí a la lluna, mentre que ella ja vivia molt bé allà a la Terra. Es que és tant maca que... me la vaig emportar.
- No passa res, drac Vermellós, mira, et portarem les altres roses del jardí aquí; és que si hi falta una, totes es panseixen.- va dir la Maria.
- Doncs jo podré fer un pont des de la finestra de la vostra casa fins a la lluna, així sempre ens podrem veure, sense haver de fer tan esforç.
Els nens van estar d’acord. Baixarien demà al matí, el pont ja estaria fet i pujarien amb totes les roses cap a la Lluna. Van baixar amb el paracaigudes, tot acomiadant-se del drac. Quan van arribar a terra, van regar les roses i van avisar a tota la gent de que demà estaria fet un pont per anar de la Terra a la Lluna. Quan ho van saber van començar a cridar i a ballar d’emoció. L’endemà al matí els nens van esmorzar i van obrir la finestra de la cuina i van veure el pont. Era molt xulo, tenia estàtues, llum, etc... Van carregar les roses en una mena de bicicleta amb 4 rodes i van anar caminant pel pont, hi havia una part on hi havia unes carrosses que et portaven. Quan van arribar a la Lluna van veure el drac i la rosa, després van plantar les altres roses amb l’altra; llavors van crear una ciutat amb activitats, un llac... El drac estimava molt la rosa i la rosa al drac, es volien casar. .. El Jordi va anar corrents a avisar tota la gent del poble perquè vinguessin a veure la ciutat a la Lluna i que la rosa i el drac es casarien l’endemà a les 12,00 de la nit, hora llunàtica. Tota la gent volia anar-hi... Van pujar per grups a la Lluna. Els va rebre el drac i van fer una visita a la ciutat, es van quedar a dormir a unes cases de la zona. Al dia següent van anar a visitar la Lluna i van anar a veure com una mena de volcà en erupció, però que no era perillós. Desprès, a la nit, la rosa i el drac es van preparar per la boda. Estaven molt macos. A l’hora del casament, va haver un aperitiu i també van fer uns focs artificials. Després la gent va tornar a casa seva. Tots van viure feliços perquè ara podien viure tant a la terra com a la Lluna.

fi


sandrea

Comentaris

  • matao

    matao

    Publicat el
    2012-01-24

    plis mu dius

  • Topolin

    Topolin

    Publicat el
    2012-01-21

    Hola!!!! Hola!!!!! Topolin :)

  • Serra

    Serra

    Publicat el
    2012-01-21

    Es dels millors contes

  • Júlia

    Júlia

    Publicat el
    2012-01-20

    Es un conte superratic !!!

  • Tiana

    Tiana

    Publicat el
    2012-01-20

    Hola!!!

  • Chaina

    Chaina

    Publicat el
    2012-01-19

    FFFFFFFFFF!!!! Tens tota la rao!!!!

Geronimo Stilton World
Geronimo Stilton World