Les febleses de Geronimo inspiren simpatia: patim amb ell, riem amb ell i, al final, ens alegrem amb ell, perquè cada derrota seva es transforma en un triomf.
Amb el seu tarannà i la seva ironia envers ell mateix, Geronimo Stilton transmet valors que són sempre actuals: la importància de la família, la capacitat de vèncer els propis temors, l’acceptació dels defectes dels altres, la importància d’aprendre, la coherència, la disponibilitat, l’obertura cap a altres cultures, la curiositat per allò que no es coneix, la consciència que si s’actua en equip hi ha moltes més possibilitats de vèncer que si ens limitem a les iniciatives individuals, la pau en el món, l’amistat, l’amor. A més a més de la solidaritat, l’honestedat, la lleialtat, la sinceritat, el respecte per la gent gran i per la diversitat.
Les històries de Geronimo Stilton són aventures plenes de cops d’efecte, sense abusar de plantejaments vulgars. A les seves històries no hi apareixen armes, violència, alcohol, tabac, jocs d’atzar, caça, violació de les lleis, paraulotes, actituds no conforme amb les normes de seguretat, racisme, màgia negra, astrologia, comportaments dubtosos.
El comportament de Geronimo Stilton està basat en els valors ètics universals, com per exemple, la disponibilitat envers els altres, el desig de fer el bé, el compromís per créixer i millorar. A més a més Geronimo es regeix per un sà optimisme: no es deixa mai enfonsar per una situació negativa. En cert moments, potser, es pot deprimir una mica, gairebé arribar a la desesperació. Aquest estat d’ànim sempre dura poquíssim i deixa pas a l’acció.
Geronimo Stilton viu en un societat multiètnica, basada en el principi de respecte per la diversitat. Geronimo Stilton té molt en compte la paritat de sexes, tant en la vida social com el l’àmbit laboral.
En alguns moments, Geronimo se sent víctima de circumstàncies desfavorables a les quals s’ha d’enfrontar. La feina l’absorbeix completament i se sentí sufocat per la responsabilitat envers els seus col·laboradors, els amics i la família. Però al final de cada aventura, Geronimo té la sensació de ser en completa harmonia amb si mateix i amb el món que l’envolta, perquè la vida és bonica i ell està content de tenir amics i una família especial com la seva.
Geronimo ensenya que l’autèntica felicitat no consisteix en desitjar allò que no es té, sinó en apreciar el que es té. L’atenció s’ha de centrar en els aspectes positius de l’existència i no ens les inevitables mancances. L’autèntica gratificació no va lligada al plaer efímer i ocasional sinó que s’obté quan es fan servir les pròpies energies per a finalitats positives.
Geronimo Stilton a les seves aventures evidencia els horrors de la guerra i canta la importància de la pau. Els seus llibres volen infondre confiança: cal recordar contínuament que el futur que ens espera és bonic. El seu lema és “Fes la pau i no la guerra!”’
Geronimo ensenya que cal afrontar els propis temors i que aquest és el sistema més simple per poder-los vèncer. Les experiències millors són aquelles que demanen compromís i que fan créixer, que ens estimulen a desenvolupar noves capacitats. La verdadera valentia no consisteix en no tenir mai por sinó en ser conscient de les pròpies limitacions i intentar de superar-les.
Per a Geronimo la família i l’afecte familiar són fonamentals: és el motor de tota la seva vida.
La família representa aquella carícia damunt del cor que pot assossegar fins i tot els moments més amargs.
No existeix desacord que no pugui superar-se entre parents i amics, i no hi ha problema que no es pugui resoldre.
Per a Geronimo l’amistat és un valor fonamental i per salvaguardar-lo està disposat a deixar de banda totes les seves pors i és capaç de fer front a qualsevol dificultat. No és en va que Geronimo assumeix el paper de “heroi per casualitat” i desafia el perill en nom de l’amistat.
Geronimo Stilton és una apassionat de la seva feina i sempre diu: “Ah, com estimo els llibres! M’encanta llegar, fullejar-los, ensumar-los: m’encanta l’olor de la tinta fresca, acabada d’imprimir! Quin ofici tan bonic el d’editor!”
Geronimo Stilton treballa de valent i sempre està molt enfeinat. Però ho fa amb alegria, perquè treballar és la seva vida i sent un privilegi de poder fer la feina que més li agrada.
Geronimo es planteja la seva feina des d’una òptica profundament ètica: posa el cor en tota historia que escriu, per infondre valentia, optimisme i energia.
Un llibre escrit amb el cor és diferent dels altres: és més bonic, més autèntic, millor!
L’actitud de Geronimo en relació als seus antagonistes no és mai el de la topada violenta sinó que sempre vol que sigui una competició basada en el joc just, és a dir amb respecte per a l’altre. Sovint considera les afrontes que li fan els seus enemics com una prova per exercitar la pròpia paciència.
El terme Fantasia deriva del grec, phaino, mostrar. La capacitat de la ment d’inventar històries o situacions fantàstiques (sense lligams amb la realitat, situacions viscudes o amb referències concretes).
És la fantasia el que estimula a jugar, a “fer veure”, és a dir, a inventar aventures sorprenents i emocionats amb companys de joc. No ha de ser necessàriament una juga del món real, sinó més aviat una espècie de joc del qual se’n revé més madur. Aquell que posseeix la fantasia sabrà mirar el món amb ulls diferents i serà capaç de veure allò que els altres no saben veure, sabrà resoldre els problemes encarant-los des d’angles diversos, farà servir la creativitat, el caràcter emprenedor, l’optimisme.
El terme “imaginació” deriva del llatí “imaginatio” / “imaginari” (imaginar). És la capacitat de visualitzar coses o situacions tot partint dels estímuls de la vida quotidiana. Per exemple, se es llegeix un llibre o es mira una pel·lícula, es pot imaginar que ets el protagonista del llibre o de la pel·lícula. La imaginació és una qualitat que usada de manera justa pot ser útil per superar certes dificultats i temors, com per exemple els exàmens, les competicions esportives, un discurs en públic… Imaginar-se una situació positiva ajuda a guanyar confiança i optimisme i, de retruc, fa possible la realització dels propis somnis!
La màgia pot, en certs casos, ser una il·lusió negativa! No n’hi ha prou amb una vareta màgica per canviar la realitat o per transformar les coses que no es volen acceptar. Des de sempre l’home ha cercat l’ajuda de procediments màgics per resoldre els problemes… però no es pot provar que la màgia existeixi!
Els amulets màgics no sempre són útils, les fórmules màgiques no sempre funcionen, i les bruixes, els mags, les fades, els follets, els gnoms, els ogres i els gegants existeixen a les faules i els contes i els podem acceptar, sobretot, com a protagonistes d’històries fantàstiques.
En el món de la fantasia existeixen personatges negatius, com per exemple els ogres i les bruixes. Aquests representen el mal i són personatges antipàtics, que no s’haurien d’imitar perquè no són feliços. El Bé hauria de triomfar sempre damunt del Mal, tot i que això no es pot verificar immediatament.
Geronimo Stilton no és un heroi, no és un tipus esportiu i musculós, tot li fa por. Però, malgrat això, al final sempre acaba per vèncer, per assolir el seu objectiu, per resoldre les situacions més difícils. Això ho fa amb humor, amb la capacitat de veure el costat positiu de totes les coses i, sobretot, gràcies a l’ajuda dels amics.
És fàcil identificar-nos amb ell i les seves febleses, perquè malgrat tot aquell desastre que és Geronimo se’n surt de totes… és capaç de vèncer tots els temors i superar totes les dificultats!
En aquest sentit es pot dir que un final feliç no és un miratge sinó més aviat un missatge d’esperança, perquè Geronimo ensenya a tenir confiança en el futur, no a quedar-se encallat amb les dificultats i a construir un futur millor.
From an idea of Elisabetta Dami
